Obres de Ramon Llull

Ramon Llull va escriure obres científiques, filosòfiques i teològiques. Més tard, va comprendre la necessitat d’emprar la llengua del carrer, la llengua de cada dia, perquè era l’home del carrer a qui volia arribar. Va ser aquesta la innovació més gran que va fer. 

La grandesa de Ramon Llull com a escriptor es basa en l’ús magistral que fa de la prosa corrent i senzilla per a l’expressió de conceptes filosòfics més elevats.  A les seves obres hi podem estudiar l’evolució del català i l’aparició de noves formes de la terminologia teològica i filosòfica.

La seva prosa és molt acurada, clara i perfectament construïda; utilitza un lèxic molt ampli que va des de conceptes quotidians i familiars a les idees més complicades i abstractes. Moltes vegades es va veure forçat a crear paraules noves, ja que en català no trobava els termes apropiats per expressar determinats conceptes. Va ser així com va anar fent nous mots amb gran sentit de la derivació i esperit de la llengua.

Ramon Llull és considerat el creador del català literari ja que va ser ell qui va obrir i aportar a la llengua catalana a totes les possibilitats de pensament científic, filosòfica i teològica.

Es conserven unes 243 obres, molt difícils de classificar per la varietat de temes.  A les seves obres filosòfiques volia donar respostes a preguntes quotidianes. Va escriure narrativa i poesia, obres filosòfiques, científiques, místiques, enciclopèdiques... 
Ramon Llull va escriure en llengües diverses: català, provençal, llatí i àrab.

Les obres més representatives que va escriure són: el Llibre de contemplació en Déu, Llibre de les bèsties, el Llibre de meravelles, Desconhort...