Biografia de Ramon Llull

Ramon Llull (ciutat de Mallorca, 1232/35-1315) cap als 30 anys va sofrir una forta

crisi espiritual i va decidí abandonar la seva vida cortesana per adoptar-ne una altra al servei

exclusiu de Déu, per la qual cosa va abandonà la seva dona i els seus fills. Després d’un

període d’uns deu anys de solitud i formació cultural, va inicià un pelegrinatge per diversos

països de la Mediterrània on va exercí la predicació alhora que seguia treballant en la seva

obra que a la llarga comprendria uns 250 títols i abasta pràcticament tots els camps del

saber.

Cal observar que una vida d’uns 80 anys era molt llarga en l’època de Llull i, per una altra, va dedicà uns 50 anys a escriure i a viatjar, podem imaginar que quasi tot el temps que li deixaven els viatges el va posar al servei de l’escriptura. La seva transcendència en la ciència medieval, sobretot en el camp  de la teologia i la filosofia, el situa com una de les figures més importants de l’Europa  cristiana del seu temps. La contribució fonamental de Llull, que particularitza la nostra llengua literària, és el fet que, per primera vegada en la història, foren escrits en romanç temes de filosofia, teologia i ciència. A més, Llull ocupa un lloc privilegiat tant en la història de la literatura medieval com també en la de la llengua catalana.

Ramon Llull redactava les seves obres durant els seus viatges, als hostals, a les cases on era acollit, i, a fi d’evitar la pèrdua o dispersió dels seus llibres, els anava deixant en mans d’amics i deixebles. És per això que trobem en diversos llocs d’Europa dipòsits d’obres lul·lianes.

D’entre les seves obres més valuoses hauríem de recordar: Llibre de Contemplació, Arbre de la Ciència, Arbre de Filosofia d’Amor, Llibre d’Evast e Aloma e de Blanquerna el seu fill, Llibre d’Amic e Amat, Lo desconhort, i un llarg etcétera.