Obres de Ramon Llull

Ramon Llull va escriure obres científiques, filosòfiques i teològiques. Més tard, va comprendre la necessitat d’emprar la llengua del carrer, la llengua de cada dia, perquè era l’home del carrer a qui volia arribar. Va ser aquesta la innovació més gran que va fer. 

La grandesa de Ramon Llull com a escriptor es basa en l’ús magistral que fa de la prosa corrent i senzilla per a l’expressió de conceptes filosòfics més elevats.  A les seves obres hi podem estudiar l’evolució del català i l’aparició de noves formes de la terminologia teològica i filosòfica.

La seva prosa és molt acurada, clara i perfectament construïda; utilitza un lèxic molt ampli que va des de conceptes quotidians i familiars a les idees més complicades i abstractes. Moltes vegades es va veure forçat a crear paraules noves, ja que en català no trobava els termes apropiats per expressar determinats conceptes. Va ser així com va anar fent nous mots amb gran sentit de la derivació i esperit de la llengua.

Ramon Llull és considerat el creador del català literari ja que va ser ell qui va obrir i aportar a la llengua catalana a totes les possibilitats de pensament científic, filosòfica i teològica.

Es conserven unes 243 obres, molt difícils de classificar per la varietat de temes.  A les seves obres filosòfiques volia donar respostes a preguntes quotidianes. Va escriure narrativa i poesia, obres filosòfiques, científiques, místiques, enciclopèdiques... 
Ramon Llull va escriure en llengües diverses: català, provençal, llatí i àrab.

Les obres més representatives que va escriure són: el Llibre de contemplació en Déu, Llibre de les bèsties, el Llibre de meravelles, Desconhort...

La importància de Ramon Llull

Ramon Llull,. Tal i com diu M. de Riquer a la Història de la literatura catalana "L'obra i la personalitat de Ramon Llull són d'una magnitud tal que els estudis a elles dedicats constitueixen tot un capítol de la cultura medieval.

Aconsegueix la fundació d'un sol monestir, el monestir de Miramar, situat a la mateixa illa, gràcies a les donacions del rei de Mallorca Jaume II.

Segons Jordi Rubió, en el seu estudi Ramon Llull i el lul•lisme, "La figura d'aquest home sempre és d'actualitat, perquè els seus punts d'atracció són inexhauribles.

A nivell literari es pot afirmar que Ramon Llull és el primer i un dels principals contribuïdors a la formació de la llengua catalana literària És el primer escriptor europeu d'obres filosòfiques i cultes en llengua vulgar.

La seva producció filosòfica i teològica ha tingut nombrosos seguidors al llarg dels segles. La fama de l'autor també provoca l'aparició de centenars d'obres heterodoxes pseudo-lul•lianes atribuïdes a l'autor. Actualment la seva obra ha estat traduïda a una vintena de llengües i s'està publicant la seva obra llatina completa. 

Va utilitzar en els seus escrits el català, el llatí, l'àrab i l'occità, fou el primer escriptor  que deixà de fer un ús diglòssic de les llengües.

Llull va crear noves formes lingüístiques perquè la prosa catalana  fos més àgil. Abandonà la hipotaxi, és a dir, l'ús de frases juxtaposades, i creà nexes de subordinació. Va introduir uns 7.000 mots nous.

Ramon Llull reflecteix la seva forta personalitat, manifestada en una activitat frenètica que el va empènyer no sols a viatjar incansablement, sinó també a escriure un considerable nombre d'obres en català.

Llull experimenta una revelació divina -la coneguda com «il•luminació de Randa.

En el segle XII el domini lingüístic en català  va assolir la seva configuració definitiva i també va ser el creador de la prosa literària catalana que va aplegar en la seva obra el amplis coneixements científic i de poesia el català es una gran quantitat de neologismes del llatí.

Aquests 5 exemples en son un bon recull perquè son els mes coneguts i remarcats durant la seva historia com a traductor de la composició culta a la composició catalana.

1)Llibre d'Amic e Amat (1283)

2)Llibre de les meravelles (1288)

3)Llibre de les bèsties (1288)

4)Arbre de sciència (1296)

5)Arts magna generalis ultima (1306)

Context històric, social i cultural de Ramon Llull

Biografia de Ramon Llull

Ramon Llull (ciutat de Mallorca, 1232/35-1315) cap als 30 anys va sofrir una forta

crisi espiritual i va decidí abandonar la seva vida cortesana per adoptar-ne una altra al servei

exclusiu de Déu, per la qual cosa va abandonà la seva dona i els seus fills. Després d’un

període d’uns deu anys de solitud i formació cultural, va inicià un pelegrinatge per diversos

països de la Mediterrània on va exercí la predicació alhora que seguia treballant en la seva

obra que a la llarga comprendria uns 250 títols i abasta pràcticament tots els camps del

saber.

Cal observar que una vida d’uns 80 anys era molt llarga en l’època de Llull i, per una altra, va dedicà uns 50 anys a escriure i a viatjar, podem imaginar que quasi tot el temps que li deixaven els viatges el va posar al servei de l’escriptura. La seva transcendència en la ciència medieval, sobretot en el camp  de la teologia i la filosofia, el situa com una de les figures més importants de l’Europa  cristiana del seu temps. La contribució fonamental de Llull, que particularitza la nostra llengua literària, és el fet que, per primera vegada en la història, foren escrits en romanç temes de filosofia, teologia i ciència. A més, Llull ocupa un lloc privilegiat tant en la història de la literatura medieval com també en la de la llengua catalana.

Ramon Llull redactava les seves obres durant els seus viatges, als hostals, a les cases on era acollit, i, a fi d’evitar la pèrdua o dispersió dels seus llibres, els anava deixant en mans d’amics i deixebles. És per això que trobem en diversos llocs d’Europa dipòsits d’obres lul·lianes.

D’entre les seves obres més valuoses hauríem de recordar: Llibre de Contemplació, Arbre de la Ciència, Arbre de Filosofia d’Amor, Llibre d’Evast e Aloma e de Blanquerna el seu fill, Llibre d’Amic e Amat, Lo desconhort, i un llarg etcétera.